La Unió Territorial de la Intersindical-CSC al Camp de Tarragona es va posicionar ahir sobre l’explosió a l’empresa IQOXE del Camp de Tarragona amb les conegudes conseqüències de tres persones mortes, així com diverses ferides. Des del sindicat donar, en primer lloc, el nostre condol a les famílies de les víctimes mortals i desitgem una ràpida recuperació als treballadors i les treballadores afectades, així com a la població que viu al voltant de la planta química.
Aquest incendi demostra un cop més, les mancances en seguretat de la indústria petroquímica a la zona. Tot i aquesta en principi té un programa de seguretat en les seves instal·lacions complet, constatem amb molta preocupació que les incidències són constants (al mes de maig es va produir una fuga d’amoníac que va acabar amb la vida d’un treballador). Cal fer un replantejament sobre aquesta qüestió per tal de construir un entorn on poder viure amb tranquil·litat i respecte al medi ambient.
També volem saber quins són els motius que van dur a que es produís aquest incendi: si s’havien establert les mesures preventives suficients, i en cas de que fos així, per quins motius no es van complir i per què es va permetre que no es complissin. Reclamem una major rigorositat en l’aplicació de les polítiques de prevenció de riscos laborals.
D’altra banda, creiem que és del tot necessari que la indústria petroquímica sigui transparent amb la població de la zona perquè no es tornin a repetir el pànic i el desgavell que es van produir davant l’explosió. En aquest sentit, cal avaluar el mal desplegament del PLASEQCAT, que no va fer sonar les sirenes fins una hora més tard de l’explosió, mentre anava donant missatges poc clars i només a través de les xarxes socials.
Davant d’aquest successos, ens urgeix un cop més que ens plantegem un debat de país en el qual es posi sobre la taula la necessitat d’un major equilibri territorial i la transició cap a model energètics més sostenibles. Cal recordar que indústries com la petroquímica o la nuclear, molt concentrades al sud de Catalunya, haurien de contribuir econòmicament en el desenvolupament del territori i fer les inversions necessàries en plantes, moltes d’elles obsoletes. No obstant això, veiem les grans mancances que pateixen aquestes comarques en molts àmbits, com per exemple el transport públic, o unes rendes salarials que són de les més baixes del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada